- [email protected]
- +34 646 14 74 15
CIMS
CIM Nº 36: KNEIFF (LUXEMBURG)
GRAN DUCAT DE LUXEMBURG
KNEIFF
10/10/2026
ALTITUD
560 m
ANDREU LÓPEZ I ÀLEX PORTERO
NIVELL DIFICULTAT
BAIX
Viatge al cor d’Europa
Sona el despertador a les 7:00 del matí. És dissabte 10 d’octubre i des del passat 5 de setembre que vaig partir amb destinació a Rússia (Elbrus), les darreres setmanes han estat plenes d’emocions i vivències intenses. L’expedició al Caucas va resultar un èxit que va culminar amb el sostre d’Europa i una sortida del país per via terrestre que va ser una autèntica experiència per a l’ànima i els sentits.
A continuació de trepitjar la pàtria, vaig tenir una setmana de temps per treballar molt intensament i treure el màxim de feina possible, i és que a la següent tenia programada una intervenció ocular que va forçar que romangués 7-10 dies inactiu a la feina. Una operació (i especialment a la vista) sempre comporta unes dosis d’incertesa i nervis, així que no varen ser uns dies fàcils. La meva reincorporació a la feina, si bé vaig procurar fer-la força gradual, va implicar que les hores treballades, fossin a una intensitat elevada per l’alta càrrega de treball que tinc.
L’aquí i l’ara és diferent. Matinem per una bona causa: Luxemburg. A les 8:15 arribo a Sant Just Desvern i recullo l’Àlex Portero, qui serà el meu company de viatge en aquesta escapada de 3 dies al Gran Ducat de Luxemburg. L’Àlex és una gran amistat que ve de lluny donat que ens vàrem conèixer pels voltants del 2011 en un context laboral i des d’aleshores hem mantingut les trobades i té especial mèrit, sobretot per la seva part, ja que en els darrers anys ha ampliat família amb la Paula i el Gerard.
El Gran Ducat de Luxemburg és un dels països més petits d’Europa i l’únic Gran Ducat sobirà del món. Ubicat al cor de l’Europa Occidental, limita amb Alemanya, Bèlgica i França. Tot i el seu reduït territori, és una potència econòmica global amb un dels PIB per càpita més alts del món i destaca pel seu caràcter trilingüe (luxemburguès, francès i alemany) i multicultural (prop del 50% dels habitants del país són estrangers). La capital del país és la ciutat de Luxemburg, en la que resideixen uns 140.000 persones de les prop de 700.000 amb que compta el país (dades del cens de 2026).
Luxemburg està organitzada com a monarquia parlamentària constitucional unitària en què el Cap d’Estat és el Gran Duc Guillem V (de la dinastia Nassau – Weilburg). El país és membre fundador de la Unió Europea, l’OTAN, l’ONU i el Benelux, així com la ciutat de Luxemburg és una de les 3 seus oficials de les institucions europees.
El vol surt puntual a les 10:40 des de la Terminal B de l’aeroport del Prat i l’operadora que ens conduirà fins al nostre destí és Ryanair (la mateixa que ens va portar l’any passat destí San Marino en el que va ser el debut de l’Àlex en el projecte de TSOW).
L’avió arriba puntual a les 12:30 al Gran Ducat i, donat que no podem recollir el cotxe de la companyia de lloguer fins a les 13:00, aprofitem per fer un dinar ràpid.
La companyia escollida per l’Àlex és AVIS. A Noruega vaig anar amb Hertz, així que els meus amics d’Europcar penso que comencen a estar preocupats després de ser durant múltiples viatges consecutius l’opció de mobilitat escollida per TSOW. La part de decisions financeres d’aquest viatge (reserva de l’hotel, cotxe i avió) haurà restat sota àmbit competencial de l’Àlex, mentre que a qui escriu aquestes línies li hauran aplicat tasques relacionades amb la programació d’activitats del viatge.
La meva operació de la vista ha estat recent, així que li demano a l’Àlex si no té inconvenient en conduir el vehicle SKODA que ens han assignat. Sobre les 13:30 el motor es posa en marxa rumb a la regió d’Éislek, a les Ardenes luxemburgueses, que abraça el terç nord del país i és famosa pels seus densos boscos, quilòmetres de senders (fins a 1.900 quilòmetres) i un ric patrimoni històric amb múltiples i espectaculars castells medievals.
El cotxe posa el fre sobre les 15:00 al costat d’un monument dedicat als combatents estatunidencs en la II Guerra Mundial i és que el país és «germà» dels EUA d’ençà que aquest darrer va alliberar el país de l’ocupació nazi el setembre de 1944. L’agraïment és tan gran que en pobles de la regió de les Ardenes com Clervaux, Wiltz o Ettelbruck, hi ha places, tancs de guerra exposats i monuments on la bandera dels EUA oneja de forma fixa.
Gaudim d’un agradable passeig d’entorn a 1 hora de durada que és el que ens ocupa completar la ruta circular que he programat de 5 quilòmetres per la zona i que presenta un desnivell inapreciable. Conversa agradable i fluïda amb una gran amistat mentre davant dels nostres ulls transcorren densos boscos, camps de conreu i vaques, moltes vaques que ens regalen un bonic i màgic moment quan una dotzena d’elles es varen acostar a nosaltres fins pràcticament tocar-nos.
A continuació, després del regal de benvinguda a Luxemburg cortesia del regne animal, a l’horitzó i al final d’una suau pendent es divisen 2 banderes que són les 2 banderes oficials amb les que compta el país: la bandera nacional tricolor i l’ensenya civil, coneguda popularment com el “Lleó Vermell”. Sense grans desnivells ni dificultats tècniques, però amb la mateixa il·lusió de sempre, sumem una nova bandera al projecte. El Kneiff és el nostre sostre número 36 (segon sostre compartit amb el soci Àlex) i una demostració que cada país, independentment de la seva altitud, té una història per descobrir. El Kneiff presenta una modesta elevació de 560 metres i poca inversió en temps, circumstància que ens deixa encara hores de llum solar per seguir descobrint territori luxemburguès i concretament els castells medievals de les Ardenes.
Segona parada del dia: Clervaux. Poble petit, encaixonat a la vall i amb molt d’encant que compta amb un castell (amb una exposició fotogràfica inscrita al registre Memory of the World de la UNESCO), una bonica església romànica així com una abadia als afores.
Sense pausa, però sense pressa, posem rumb al tercer objectiu del dia: l’espectacular castell de Vianden, que domina la vall de l’Our i és probablement la imatge més potent de la regió de l’Éislek. Aquest darrer objectiu turístic queda assolit a mitges, ja que la posta de sol a les 19:15, ens deixa pràcticament sense llum i ens «acontentem» en veure el castell des de la distància.
La manca de llum és una invitació a posar rumb a l’Hotel Simon’s Plaza, que ubicat a Grevenmacher (a l’est del Gran Ducat i a uns 15 minuts de Luxemburg), ha estat l’elecció del director financer de l’expedició. Preu menys tensionat que a la capital i amb opció d’aparcament gratuït, el Simon’s Plaza presenta una relació qualitat-preu més que interessant. Disposa de servei de cuina que ens va servir un sopar molt bo, així com el preu de l’estada inclou esmorzar i el consum de les begudes de la nevera no presenta cost addicional.
Abans d’anar a dormir, llegeixo una estona la revista Oxígeno d’esports i natura que em decep força, així que dubto que en el futur la torni a comprar. Després de la lectura preparo el programa d’activitats de demà: la « Petita Suïssa luxemburguesa» ens espera.
L’Àlex, puntual, pica a l’habitació 207 a les 8:00 i el seu company li obre la porta per seguidament anar plegats a esmorzar. Hem agafat habitacions separades perquè corri l’aire i és que amb un grup de només dues persones és important tenir instants d’autonomia i privacitat.
L’esmorzar és molt complet i el personal de l’hotel (com tota la gent amb qui hem coincidit del país) és molt amable. Li explico l’agenda del dia que serà força activa i carregada d’activitats, si bé el temps que ens prendrà el desplaçament entre elles serà escàs per les reduïdes dimensions del Gran Ducat.
A les 9:30 arribem a la localitat d’Echternach, que és una de les localitats de referència de la regió de Müllerthal, també coneguda com la Petita Suïssa de Luxemburg, i que és un paradís natural a l’est del país que destaca pels seus boscos de conte, congostos de gres i cascades. Plantejo a l’Àlex completar una ruta circular d’uns 15 quilòmetres i 300 metres de desnivell acumulat (ruta E1) que, partint d’Echternach, arriba pràcticament a Berdorf i retorna a la primera.
Ens emportem una sorpresa molt agradable per la bellesa i espectacularitat del paisatge, amb boscos amb vegetació abundant, congostos i formacions rocoses, esquerdes entre parets que travessem, rius que transcorren paral.lels al sender i sobretot calma, molta calma en l’entorn natural i humà (el luxemburguès és molt cívic i educat). El passeig matinal se’ns posa molt bé, si bé les prop de 4,5 hores que invertim en la ruta ens fan venir gana i l’escollit és un restaurant italià que no passarà a la història per la seva qualitat.
La segona parada del dia és la cascada Schiessentümpel, postal icònica de la regió amb un petit pont de pedra amb una cascada que es precipita als seus peus formant 3 saltants divergents. La programació és territori de l’excursionista i explorador de sostres estatals, així que opto per anar més enllà de la parada “express” i oportunista que fa la majoria turística. Preparo una ruta circular de 5,25 quilòmetres i 100 metres de desnivell positiu (ruta W6) amb final a la cascada, que ens ocupa 1,5 hores de la tarda.
Són les 17:30 de la tarda i si bé portem força activitats a sobre, som fidels a allò que diuen que “no hay dos sin tres”. La tercera parada és una recomanació de l’oficina de turisme d’Echternach i que no encerta precisament al centre de la diana, però és que a la vida no tot pot sortir bé. El castell de Larochette i els bars titularitat de portuguesos (alta immigració al Gran Ducat originària d’aquest país), no esdevenen arguments suficients per suportar una visita a l’emplaçament.
El comiat de sol i també la fatiga derivada d’un dia ple d’activitats ens porten de retorn a l’Hotel Simon’s Plaza. Avui diumenge sembla que el país es paralitza i tindrem el restaurant de l’hotel tancat, així que després de fer un petit recés a les respectives habitacions posarem rumb a un dels pocs restaurants oberts de la zona. No allargarem massa l’estada a l’establiment gastronòmic, ja que portem pràcticament tot el dia amunt i avall, així que cap a la 207 que falta gent.
Abans de tancar els ulls, llegeixo durant una estona la revista Oxigeno, així com estic una estona fent scroll per les xarxes socials. Amb el dia d’ahir i d’avui, la Luxemburg de naturalesa i castells cedirà el relleu a la Luxemburg urbana, i és que demà ens espera un dia de turisme per la capital.
Són les 8 del matí i l’Àlex truca a l’habitació 207 i ens dirigim al menjador de l’hotel a esmorzar en el que hi ha poca concurrència de persones. Mentre esmorzem, debatem sobre com organitzar el dia i decidim aparcar al centre de la ciutat per estar més a prop dels principals punts d’interès turístic.
El nostre passeig s’inicia al Kinnekswiss Park, que és el parc més gran de la ciutat i que els luxemburguesos utilitzen per activitats tan diverses com descansar, prendre el sol, córrer o bé anar amb bicicleta, portar els nens a jugar en un enorme vaixell condicionat com a parc infantil, entre d’altres. L’atzar i l’aleatorietat ens condueixen fins a l’Oficina de Turisme, ubicada a la bonica plaça de Guillem II. Allí obtenim un mapa de la ciutat que, dibuixa un passeig d’uns 2 – 3 quilòmetres, que ens fa passar pels principals punts, tals com la Catedral de Notre-Dame, el Palau Gran Ducal, el Pont Adolphe, el Chemin de la Corniche (600 metres de passeig elevat amb vistes magnífiques al barri del Grund), així com el Rocher du Bock i les Casamates du Bock. Aquest darrer és el lloc on neix històricament Luxemburg: el comte Sigfrid hi va establir el castell Lucilinburhuc l’any 963 (les galeries subterrànies són una de les visites emblemàtiques de la ciutat que no us podeu perdre).
Conclòs l’itinerari pautat per l’Oficina de Turisme i atès que només són poc més de les 12:00, decidim continuar caminant fins al barri de Pfaffenthal. Tot i que finalment no ens hi entretenim, aprofitem l’ascensor panoràmic i el funicular per continuar el nostre recorregut. Deixem enrere la Luxemburg medieval i ens endinsem en la Luxemburg que contribueix a decidir el futur d’Europa: arribem al barri europeu de Kirchberg.
El Kirchberg es troba situat a la zona nord-oriental de la capital i acull com a institucions principals el Tribunal de Justícia de la Unió Europea, la Secretaria del Parlament Europeu (allotja diversos serveis administratius i de treball de la institució), el Banc Europeu d’Inversions (BEI), que és una entitat financera de la Unió Europea, així com el Tribunal de Comptes Europeu, que s’encarrega de fiscalitzar els comptes de la UE.
Abans d’anar a visitar institucions europees toca proporcionar nutrients al cos. Arribem a un edifici que és un centre comercial amb múltiples opcions gastronòmiques que em sedueixen (restaurants amb cuina persa, libanesa o asiàtica), però a l’Àlex aquestes opcions no el tempten i acabem en territori gastronòmic més comú: un restaurant italià ens servirà l’últim àpat del nostre periple luxemburguès.
L’origen de la Unió Europea es remunta al període posterior a la Segona Guerra Mundial, amb l’objectiu d’assegurar la pau, la reconciliació entre enemics històrics (com França i Alemanya) i la prosperitat econòmica del continent. Entre les principals fites de l’origen de la UE es tindria la Declaració Schuman (any 1950) i la constitució, l’any 1951, de la Comunitat Europea del Carbó i l’Acer (CECA), en què Luxemburg va ser un dels sis països fundadors, juntament amb Bèlgica, Països Baixos, Alemanya Occidental, França i Itàlia. Tot això i més, ho refresquem de la nostra memòria en la visita que farem al Parlament Europeu, que també presenta seus a Brussel·les i Estrasburg.
És hora de desfer camí i anar a fer companyia al nostre vehicle SKODA, que tantes hores sol s’ha hagut de sentir molt avorrit i abandonat. Sobre les 16:00 arribem al vehicle i, des de l’aparcament, triguem uns 20 minuts a arribar a l’aeroport, on abans d’entregar el cotxe ens toca complir amb la llei. Amb el dipòsit ple entreguem les claus al personal d’AVIS i ja la cosa es reduirà a esperar pacientment que les ales de Ryanair ens condueixin a l’origen.
Luxemburg ens ha ensenyat que es pot ser molt gran sent petit. Un país de dimensions modestes que ha sabut convertir la seva ubicació geogràfica, l’obertura econòmica i la diversitat cultural en autèntics motors de prosperitat. Un important centre financer internacional, una economia competitiva i cosmopolita i un territori on conviuen múltiples llengües i nacionalitats. Luxemburg és també un país profundament europeista, un dels impulsors del projecte d’integració europea i seu de nombroses institucions comunitàries. Sense sortida al mar i encaixat entre Alemanya, França i Bèlgica, ha sabut projectar la seva influència molt més enllà de les seves fronteres.
Petit en extensió, gran en ambició i extraordinari en projecció internacional. Luxemburg no és només al cor geogràfic d’Europa: és també un dels indrets on batega amb més força el seu esperit.
GALERIA
