- [email protected]
- +34 646 14 74 15
CIMS
CIMA Nº 33: MISSOR (SÈRBIA)
SÈRBIA
MIDESOR
30/05/2026
ALTITUD
2.169 m
Albert López, Miquel López I Andreu López
NIVELL DIFICULTAT
SOTA
CRÒNICA
Aquest any ens va costar força trobar una destinació / cim que encaixés i també ens va costar alinear calendaris. Nil López, el meu nebot gran, causarà baixa aquest any així que l’expedició estarà composta per un total de 3 integrants.
Sèrbia, oficialment República de Sèrbia, és un país balcànic que no té quilòmetres de costa i limita amb Hongria al nord, amb Romania i Bulgària a l’est, amb Macedònia del Nord i Albània al sud i amb Bòsnia i Hercegovina, Croàcia i Montenegro a l’oest.
Sèrbia és una nació antiga i la seva fundació com a Dinastia sèrbia es remunta a l’any 620 (fa més de 1.400 anys). Compte amb una població total de 6.700.000 habitants, dels quals 1.200.000 s’ubiquen a la capital Belgrad que precisament serà la primera etapa del nostre viatge.
Desenganxem amb Air Sèrbia des de la terminal 2 de l’aeroport del Prat de Barcelona i després d’aproximadament 2,5 hores de vol aterrem a l’aeroport Nikola Tesla de Belgrad. Nikola Tesla és un dels grans inventors de la història amb més de 280 patents a 26 països destacant el motor electromagnètic i l’arquitecte del sistema polifàsic de corrent altern (innovacions que han permès l’electrificació massiva dels terrícoles). Així que el bon senyor Tesla ben merescut que l’aeroport nacional porti el seu nom i cognom. Bé i ara que ja coneixem 4 generalitats del país “Llums, càmera i… acció!”.
L’hotel on ens allotgem es troba al barri de Skadarlija i és una bona opció aquest per degustar menjar típic sèrbia ja que disposa de múltiples restaurants i locals.
Skadarlija, conegut com el Montmartre de Belgrad, és un barri bohemi amb carrers de vianants estrets i amb llambordes que no us podeu perdre en el vostre pas per la capital. La nostra parada següent són la Plaça de la República i el carrer Knez Mihailova que són l’autèntic cor de la ciutat. Knez Mihailova és un carrer de vianants i un lloc per anar a comprar ple de «boutiques» de luxe i reconegudes marques internacionals.
Al nostre passeig de tarda no hi pot faltar la joia de la corona, la fortalesa de Kalemegdan que és un dels símbols més icònics de Belgrad i un testimoni del seu passat històric. Situada just a la confluència dels rius Sava i Danubi (trobada aquest darrer riu fascinant), ofereix impressionants vistes panoràmiques de la ciutat i els seus voltants. És un lloc que ocupa una àrea molt àmplia que és ideal per relaxar-se i fluir que nosaltres aprofitem per prendre alguna cosa gaudint dels darrers instants del dia amb llum solar.
Em sento una mica adolorit del turmell on fa escassament 10 dies em vaig fer un doble esquinç així que després de sopar em retiro aviat cap a l’habitació i deixo que els més joves del grup allarguin.
Hem quedat per esmorzar a les 9:30 però com que no hi ha senyals de vida al grup de WhatsApp que compartim amb els nebots decideixo sortir pel meu compte a estirar les cames ia la vegada a fer una mica de turisme per anar a visitar l’església de Sant Sava. Sant Sava és una de les esglésies ortodoxes més grans del món i és una parada obligatòria per als amants de l’arquitectura i la història. Al meu passeig a través de la història de la capital també tindré temps de passar per davant del museu de Nikola Tesla si bé no de visitar-lo ja que abans de les 12:00 he de ser a l’hotel per fer el check-out.
A les 12:00 sortim de l’hotel, ara sí amb l’equip de 3 reintegrat i canviem de registre i abandonem els entorns urbans per dirigir-nos a la part nord-est del país on hi ha el Midzor, sostre serbi amb 2.169 metres d’alçada.
El trajecte entre Belgrad i l’hotel Stara Planina ens portarà 4 hores per bé que per res del món es farà llarg ja que el paisatge serbi és molt agradable per a la vista. Arribem just a l’hora de sopar i mentre ho fem conversem una mica de la ruta de demà si bé no ens ocupa gaire temps atès que no presenta grans complicacions tècniques la ruta a nivell tècnic i la previsió meteorològica és excel·lent.
Comencem a caminar pels voltants de les 10:30 des del refugi de muntanya de Babin Zub situat a 1.550 metres i que des de l’hotel amb cotxe no ens porta més de 15 minuts de desplaçament. L´hotel Stara Planina és una opció d´allotjament, situada als peus d´una pista d´esquí, molt interessant i molt ben condicionada amb spa, gimnàs, piscina descoberta entre d´altres.
La previsió meteorològica no ha fallat i un sol radiant ens acull a Babin Zub des d’on iniciem la marxa. La ruta és lineal amb una distància acumulada de 12 quilòmetres i un desnivell positiu acumulat d’uns 750 metres que es concentren als primers i darrers quilòmetres de l’excursió.
L’excursió fins al cim és un agradable passeig sense absolutament cap complexitat tècnica i amb senders amples i molt transitables. Es tracta d’un paisatge totalment verd i obert que ens permet albirar a l’horitzó territori veí búlgar, territori des d’on l’ascens al Midzor és molt més exigent i amb pendents força pronunciats. En el nostre trànsit fins al cim trobem força concurrència de persones i és que al fet de ser una ruta apta per a tots els públics, s’hi afegeix el fet que és dia no laborable (dissabte). Els 2.169 metres arriben abans del que s’esperava i l’ascens no ens ha portat ni 2 hores. És el tercer sostre mundial compartit amb els meus nebots i per mi és molt emocionant que estiguem aquí presents a tants quilòmetres de distància del nostre territori d’origen, descobrint món i experimentant aventures.
Fa un dia molt maco. El turmell m’ha respost molt bé i el dolor ha estat mínim. Em descalço i em trec els mitjons a dalt del cim perquè els meus peus respirin aire serbi de les altures. Bé ens prenem uns 45 minuts al cim descansant, contemplant, alimentant-nos, conversant… La tornada fins a l’inici de la ruta no presenta cap secret més enllà de desfer camí. Sempre que puc evitar rutes lineals ja que sóc una persona que no es porta bé amb la monotonia i la repetició si bé en el cas del Midzor, des de la vessant sèrbia, no hi havia més alternatives de ruta que la que hem seguit.
Després d’un treball de cames matinal amb l’ascens al Midzor ens espera una tarda de spa, sauna i relaxació a les instal·lacions de l’hotel que al meu turmell encara lesionat us sentin de meravella. I tot seguit de l’aigua és el torn del futbol. Avui és la final de la Champions League que enfronta l’Arsenal amb el PSG, equip aquest darrer, que es coronarà campió per segona edició consecutiva i després d’una tanda de penals. I amb els nois del tècnic espanyol Luis Enrique alçant la copa ens retirem a les habitacions que demà ens espera un programa carregat i amb unes 6 – 7 hores de conducció.
Ens despertem aviat per tenir prou marge per fer tot el que volem fer. La primera parada, que ens porta unes 3 hores de conducció, és el Djerdap National Park i dins nostre visitarem la fortalesa de Golubac. Aquesta joia medieval del segle XIV destaca per les 10 torres i per la seva ubicació espectacular sobre el canó més llarg i profund d’Europa. La carretera abans d’arribar a Golubac és per conduir a velocitat reduïda i gaudir del riu Danubi que transcorre paral·lel a la carretera alhora que actua de frontera amb la veïna Romania (país visitat l’octubre del ’23 amb Jordi Girona amb qui també arribem al sostre estatal Moldoveanu Peak i als 2.544 metres).
A la compra de tiquets per visitar la fortalesa tenim 4 possibilitats (color verd, blau, vermell o bé negre). Em decanto pel color negre (visita per a la qual necessiteu calçat esportiu i roba còmoda) i realment la visita em fa enfilar per roques i passos equipats en cadena. Faig broma amb el guia que em fa l’explicació i li dic que el veritable Top Summit de Sèrbia és la torre de la fortalesa.
Visitada la fortalesa, fem una parada ràpida per nodrir d’aliment al cos i tan bon punt acabem, agafem novament el cotxe fins a Novi Sad, ciutat al nord de Sèrbia, situada al voltant de l’omnipresent a tot Europa, riu Danubi.
Novi Sad és la segona ciutat més gran de Sèrbia i abans de sopar ens ve de gust fer una passejada per conèixer-la. L’ambient és tranquil atès que és diumenge i això no jugarà a favor dels interessos dels meus nebots que esperaven el dia per sortir de festa. En el meu cas em retiraré aviat. He millorat molt amb el turmell però quan estic dret recolzant tot el pes, em provoca encara dolor així que m’autodescarto no fos cas que l’anestèsia de l’alcohol provoqués un perjudici més gran al turmell.
GALERIA
