- [email protected]
- +34 646 14 74 15
CIMS
CIM Nº 33: MISSOR (SÈRBIA)
SÈRBIA
MIDESOR
30/05/2026
ALTITUD
2.169 m
Albert López, Miquel López I Andreu López
NIVELL DIFICULTAT
BAIX
CRÒNICA
Aquest any ens va costar força trobar un destí / cim que encaixes i també ens va costar alinear calendaris. El Nil López, el meu nebot gran, causarà baixa aquest any així que l’expedició estarà composada per un total de 3 integrants.
Sèrbia, oficialment República de Sèrbia, és un país balcànic que no té quilòmetres de costa i limita amb Hongria al nord, amb Romania i Bulgària a l’est, amb Macedònia del Nord i Albània al sud i amb Bòsnia i Hercegovina, Croàcia i Montenegro a l’oest.
Sèrbia és una nació antiga i la seva fundació com a Dinastia sèrbia es remunta a l’any 620 (fa més de 1.400 anys). Compta amb una població total de 6.700.000 habitants, dels quals 1.200.000 s’ubiquen a la capital Belgrad que precisament serà l anostra primera etapa del viatge.
Ens enlairem amb Air Sèrbia des de la terminal 2 de l’aeroport del Prat de Barcelona i desprès d’aproximadament 2,5 hores de vol aterrem a l’aeroport Nikola Tesla de Belgrad. Nikola Tesla és un dels grans inventors de la història amb més de 280 patents en 26 països destacant el motor electromagnètic i l’arquitecte del sistema polifàsic de corrent alterna (innovacions que han permès l’electrificació massiva dels terrícoles). Així que el bo del senyor Tesla ben merescut que és té que l’aeroport nacional porti el seu nom i cognom. Bé i ara que ja coneixem 4 generalitats del país “Luces, càmera y … acción “.
L’hotel en el que ens allotgem es troba al barri d’Skadarly i és una bona opció aquest per degustar menjar típic serbi ja que disposa de múltiples restaurants i locals.
Skadarly, conegut com el Montmatre de Belgrad, és un barri bohemi amb carrers de vianants estrets i amb llambordes que no us podeu perdre en el vostre pas per la capital. La nostra següent parada són la Plaça de la República i el carrer Knez Mihailova que són l’autèntic cor de la ciutat. Knez Mihailova és un carrer de vianants i un lloc per anar de compres ple de “boutiques” de luxe i reconegudes marques internacionals.
En el nostre passeig de tarda no hi pot faltar la joia de la corona, la fortalesa de Kalemegdan que és un dels símbols més icònics de Belgrad i un testimoni del seu passat històric. Situada justament en la confluència dels rius Sava i Danubi (trobo aquest darrer riu fascinant), ofereix impressionants vistes panoràmiques de la ciutat i els seus voltants. És un lloc que ocupa una àrea molt amplia que és ideal per relaxar-se i fluir que nosaltres aprofitem per fer un beure aprofitant els darrers instants del dia amb llum solar.
Em sento una mica dolorit del turmell en el que fa escassament 10 dies em vaig fer un doble esquinç així que desprès de sopar retiro aviat cap a l’habitació i deixo que els més joves del grup allarguin.
Hem quedat per esmorzar a les 9:30 però com no hi ha senyals de vida en el grup de Whatsapp que compartim amb els nebots decideixo sortir pel meu compte a estirar les cames i a l’hora a fer una mica de turisme per anar a visitar l’església de San Sava. San Sava és una de les esglésies ortodoxes més grans del món i és una parada obligatòria pels amants de l’arquitectura i la història. En el meu passeig a través de la història de la capital també tindré temps de passar per davant del museu de Nikola Tesla si bé no de visitar-lo ja que abans de les 12:00 he d’estar a l’hotel per fer el check-out.
A les 12:00 sortim de l’hotel, ara si amb l’equip de 3 reintegrat i canviem de registre i abandonem els entorns urbans per dirigir-nos a la part nord-est del país on es troba el Midzor, sostre servi amb 2.169 metres d’alçada.
El trajecte entre Belgrad i l’hotel Stara Planina ens prendrà 4 hores si bé per res del món es farà llarg ja que el paisatge serbi és molt agradable per la vista. Arribem ben bé a l’hora de sopar i mentre ho fem conversem una mica de la ruta de demà si bé no ens ocupa massa temps donat que no presenta grans complicacions tècniques la ruta a nivell tècnic i la previsió meteorològica és excel.lent.
Comencem a caminar pels voltants de les 10:30 del refugi de muntanya de Babin Zub situat a 1.550 metres i que des de l’hotel amb cotxe no ens pren més de 15 minuts de desplaçaments. L’hotel Stara Planina és una opció d’allotjament, situada als peus d’una pista d’esquí,molt interessant i molt ben acondicionada amb spa, gimnàs, piscina descoberta entre d’altres.
La previsió meteorològica no ha fallat i un sol radiant ens acull a Baban Zub des d’on iniciem la marxa. La ruta és lineal amb una distància acumulada de 12 quilòmetres i un desnivell positiu acumulat d’uns 750 metres que es concentren en els primers i últims quilòmetres de l’excursió.
L’excursió fins al cim és un agradable passeig sense absolutament cap complexitat tècnica i amb senders amples i molt transitables. Es tracta d’un paisatge totalment verdós i obert que ens permet divisar en l’horitzó territori veí búlgar, territori des d’on l’ascensió al Midzor és molt més exigent i amb pendents bastant accentuades. En el nostre trànsit fins al cim trobem força concurrència de persones i és que al fer de ser una ruta apta per a tots els públics, s’afegeix el fet que és dia no laborable (dissabte). Els 2.169 metres arriben més aviat que tard i l’ascensió no ens ha portat ni 2 hores. És el tercer sostre mundial compartit amb els meus nebots i per mi és molt emocionant que estiguem aquí presents a tants quilòmetres de distància del nostre territori d’origen, descobrint món i experimentat aventures.
Fa un dia molt bonic. El turmell m’ha respòs molt bé i el dolor ha estat mínim. Em descalço i trec els mitjons a dalt del cim perquè els meus peus respirin aire serbi de les alçades. Ben bé ens prenem uns 45 minuts al cim descansant, contemplant, alimentant-nos, conversant… La tornada fins l’inici de ruta no presenta cap secret més enllà de desfer camí. Sempre que puc evito rutes lineals ja que soc una persona que no es porta bé amb la monotonia i la repetició si bé en el cas del Midzor, des de la vessant sèrbia, no hi havia més alternatives de ruta que la que hem seguit.
Després d’un treball de cames matinal amb l’ascensió al Midzor ens espera una tarda d’spa, sauna i relaxació a les instal·lacions de l’hotel que al meu turmell encara lesionat li senten de meravella. I seguidament de l’aigua és el torn del futbol. Avui és la final de la Champions League que enfronta a l’Arsenal amb el PSG, equip aquest darrer, que es coronarà campió per segona edició consecutiva i després d’una tanda de penals. I amb els nois del tècnic espanyol Luis Enrique alçant la copa ens retirem a les habitacions que demà ens espera un programa carregat i amb unes 6 – 7 hores de conducció.
Ens despertem aviat per tenir prou marge per fer tot el que volem fer. La primera parada, que ens porta unes 3 hores de conducció, és el Djerdap National Park i dins d’ell nosaltres visitarem la fortalesa de Golubac. Aquesta joia medieval del segle XIV destaca per les 10 torres i per la seva espectacular ubicació sobre el canyó més llarg i profund d’Europa. La carretera abans d’arribar a Golubac és per conduir a velocitat reduïda i gaudir del riu Danubi que transcórrer paral.lel a la carretera alhora que actua de frontera amb la veïna Romania (país visitat l’octubre del ’23 amb el Jordi Girona amb qui també vam assolir el sostre estatal Moldoveanu Peak i els seus 2.544 metres).
En la compra de tickets per visitar la fortalesa tenim 4 possibilitats (color verd, blau, vermell o bé negre). Em decanto pel color negre (visita per la qual necessiteu calçat esportiu i roba còmoda) i realment la visita em fa trepar per roques i passos equipats en cadena. Faig broma amb el guia que em fa l’explicació i li dic que el verdader Top Summit de Sèrbia és la torre de la fortalesa.
Visitada la fortalesa, fem una parada ràpida per nodrir d’aliment al cos i tant bon punt acabem, agafem de nou el cotxe fins a Novi Sad, ciutat al nord de Sèrbia, situada al voltant de l’omnipresent arreu d’Europa, riu Danubi.
Novi Sad és la segona ciutat més gran de Sèrbia i abans de sopar ens ve de gust fer un passeig per conèixer-la. L’ambient és tranquil donat que és diumenge i això no jugarà a favor dels interessos dels meus nebots que esperaven el dia per sortir de festa. En el meu cas retiraré aviat. He millorat molt amb el turmell però quan estic dret recolzant tot el pes, em provoca encara dolor així que m’autodescarto no fos cas que l’anestèsia de l’alcohol provoques un greuge major en el turmell.
GALERIA
