ᐅ Cim Nº 31 Mont Titano (San Marino) | Top Summits of the World

CIMS

CIM Nº 31: MONT TITANO (SAN MARINO)

SAN MARINO

MONT TITANO

23/11/2025

ALTITUD

739 m

ÀLEX PORTERO I ANDREU LÓPEZ

NIVELL DIFICULTAT

BAIX

CRÒNICA

Nos coneixem amb l’Àlex Portero des de l’any 2012, moment en què vam començar a compartir camins professionals en una empresa de consultoria financera a Barcelona. Sempre m’ha costat laboralment treballar en equip, si bé amb l’Àlex des del primer moment vam tenir una gran sintonia i enteniment. En els inicis només vam compartir plans de negoci, Due Diligences, plans de reestructuració de deute, valoracions de negoci, entre d’altres, per seguidament, compartir un viatge a Egipte en plena primavera àrab, que va suposar un abans i un després en la nostra relació amb anècdotes que recordarem per sempre.

Vaig deixar l’empresa on treballàvem l’abril de 2014 i si bé vam deixar de compartir el dia a dia i els informes financers, l’amistat va perdurar i des de llavors hem compartit algun viatge més, sopars, alguna festa, l’Àlex m’ha acompanyat també en alguna sortida per la muntanya i upps m’oblidava… també vam compartir un viatge a San Marino, així que prou preliminars i passem a l’acció.

Passo a buscar l’Àlex per la localitat d’Esplugues, on viu amb la seva parella Carla i els seus dos fills: Paula i Gerard. És dissabte, són les 6:30 del matí i anem en direcció a la terminal 2 de l’aeroport Josep Tarradellas. És la segona vegada aquest mes que hi vaig i penso que em plantejaré seriosament demanar algun “free pass” o qualsevol tracte especial a AENA… anant a aspectes més seriosos, a les 8:50 ens enlairarem amb un vol de Ryanair rumb a Bolonya.

Aquesta vegada el cotxe de lloguer no és amb la companyia Europcar (molt cara, extremadament cara, la sucursal de Bolonya) i l’escollida és Gold Car. Amb el nostre Ford Puma ens dirigim al centre de la ciutat que, per cert, aquest cap de setmana es troba especialment concorregut atès que acull la final de la Copa Davis de tennis.

Gaudim d’un bonic alhora que gèlid passeig per un dels centres urbans medievals més grans i més ben conservats d’Europa. També ens criden molt l’atenció els famosos pòrtics que el 2021 van rebre el prestigiós reconeixement de la UNESCO pel seu valor artístic i sociocultural. Amb una longitud total de 62 quilòmetres, 42 d’ells al centre històric, els pòrtics de Bolonya, juntament amb les torres, són el símbol de la ciutat i han estat el punt de trobada i social de la capital d’Emília-Romanya durant segles. I no podem abandonar Bolonya sense abans passar per la Universitat de Bolonya que, fundada el 1088, és la universitat més antiga del món occidental.

Quan es fa fosc arribem a la localitat de Rimini que per a nosaltres tindrà una finalitat merament d’allotjament. És una ciutat costanera que en la temporada d’estiu veu com les seves platges es troben massificades i plenes de banyistes. No és el cas d’aquest viatge, estem en ple mes de novembre i l’àmplia oferta hotelera i pocs turistes, ens permetran obtenir preus molt competitius alhora que bona qualitat. Bona relació qualitat-preu que no hauríem trobat a **San Marino** amb una oferta molt més limitada de places hoteleres i, per tant, preus més cars. I crec que després d’aquesta anàlisi econòmica de l’economia local ens hem guanyat el sopar.

Sopem una pizza que no és la millor del món i parlem una mica amb l’Àlex de com organitzar el dia de demà a la República de **San Marino**. I no ens allarguem més que fa hores que transitem i ja és hora de posar-se en posició horitzontal.

Esmorzem a l’hotel i un cop alimentats posem rumb a la República de San Marino de la qual ens separen uns 40 minuts en cotxe. **San Marino** és una raresa, un microestat muntanyós envoltat de la zona nord central d’Itàlia que és independent des del 301 dC. En els vessants de la muntanya Titano, s’ubica la capital, també anomenada **San Marino**, coneguda per la seva antiga ciutat emmurallada medieval i els carrers estrets amb llambordes. Són famoses, les Tres Torres, ciutadelles similars a castells que daten del segle XI i que s’ubiquen sobre els cims circumdants de la muntanya Titano. La República de San Marino compta amb únicament 34.000 habitants i un Parlament format per 60 integrants i en el qual, com a curiositat, hi ha dos caps d’Estat que s’alternen en el poder per períodes de 6 mesos. No té recursos estratègics importants (ni petroli, ni or, ni port) i conquerir-la tindria un cost superior al que valdria el país així que llarga vida a la independència de la República de San Marino.

I quan a l’horitzó divisem un accident geogràfic en el paisatge que no pot ser altre que el Monte Titano ens emportem una sorpresa que malgrat anar sumant anys sempre és agradable i fa il·lusió de veure: la muntanya està coberta de neu.

La ruta urbana que hem planificat de 6 quilòmetres té, doncs, un convidat sorpresa d’última hora (ha nevat durant la passada nit) que, si bé converteix la ciutat medieval i les seves torres en un entorn de conte, ens fa progressar pels carrers de la ciutat amb extrema cautela atès que hi ha trams amb gel que són molt perillosos. Les Tres Torres se succeeixen en una distància de menys de 2 quilòmetres i és la segona torre la que presenta una altura més elevada i al mateix temps sostre del país amb 739 metres on immortalitzem el moment amb l’Àlex fent-nos algunes fotografies amb la bandera del país.

La ruta no és llarga i ens sobren un parell d’hores per la tarda que invertim a visitar algun museu com el de la Moneda i el Segell (museu diferent, recomanable) que es troba inclòs en l’entrada general que ens ha permès visitar el conjunt emmurallat, així com les Tres Torres. Quan la llum del dia va escassejant, donem per finalitzada la nostra visita a aquesta curiosa república. Destinar un dia és més que suficient per fer-se una idea de com és el país, un país molt orientat als serveis i al comerç amb múltiples botigues de souvenirs, de venda de perfums, així com d’armes, entre d’altres.

Aquesta sortida amb l’Àlex és bastant curta, de 3 dies únicament, si bé ens permet desconnectar del dia a dia, divertir-nos i al mateix temps conèixer una mica de món. És el meu cim número 31 en el context de TSOW i m’agrada que en el projecte es vagin incorporant noves cares que han format i formen part de la meva vida. Avui és l’últim sopar i escollim un restaurant que estigui a l’altura. No cal dir que la traca final la fem menjant pasta, però és que en això els italians en són els reis.

Ens despertem a una hora generosa i un cop esmorzat fem el registre de sortida de l’hotel i anem a conèixer la infinita platja de Rimini que sincerament m’estressa. Presenta diferents seccions numerades on en cadascuna s’hi ubica una guingueta, centenars d’hamaques, una pista de volei sorra, parcs infantils, vestidors i casetes per guardar material… no vull ni imaginar-ho a l’estiu.

Mentre esmorzàvem ens hem adonat que entre Rimini i Bolonya hi ha la ciutat d’Imola. Imola és famosa per ser la seu durant anys del Gran Premi de la F1 d’automobilisme així que si bé ni a l’Àlex ni a la persona que escriu aquestes línies som grans amants del món del motor, tenim curiositat per anar a visitar-ho.

La regió d’Emília-Romanya es caracteritza per ser un important “hub” d’automobilisme i marques com Ferrari, Maserati, Lamborghini tenen la seva seu social i aquest va ser un dels factors que van impulsar la creació del circuit.

Arribats a Imola no es pot veure massa del circuit, ja que la major part dels accessos estan restringits, fins i tot l’accés al museu, que es troba en obres. Tot i aquesta limitació, podem passejar per una àrea verda on, com a curiositat, hi ha una estàtua, així com múltiples dedicatòries que

Abandonem Imola i posem rumb a l’aeroport. Deixem el cotxe a les àrees de devolució estipulades per Gold Car i anem a passar els controls de seguretat, així com a esperar el nostre vol Ryanair de tornada que és una autèntica ganga ja que l’anada i tornada ens surten per únicament 44,50 euros.

Ha estat una sortida breu si bé quan arribem a Barcelona ens dona la sensació que portem una setmana fora, així que senyal que el viatge ens ha anat molt bé a tots dos per desconnectar. El dia a dia de l’Àlex li deixa poc temps lliure, però hem trobat un espai al calendari perquè faci el seu debut a TSOW.

És una de les meves grans amistats així que molt content que hagi estat coprotagonista d’aquest capítol 31. I res, s’acaben els viatges / escapades europees per a aquest any 2025 i anem preparant el *countdown* per a l’expedició Aconcagua – Ojos del Salado.