ᐅ Cim Nº 30 Gaizinkalns (Letònia) | Top Summits of the World

CIMS

CIM Nº 30: Gaizinkalns (Letònia)

LETÒNIA

Gaizinkalns

09/11/2025

ALTITUD

312m

ANNA CAPDEVILA I ANDREU LÓPEZ

NIVELL DIFICULTAT

BAIX

CRÒNICA

És divendres i sonen tambors d’aeroport i d’escapada. L’avió surt a les 14:00 de la terminal 2 de l’aeroport del Prat així que tinc un parell d’hores lliures abans de dirigir-me cap allí. En poc mes d’un mes i mig partiré rumb a Llatinoamèrica per intentar l’ascens a l’Aconcagua argentí així com a l’Ojos del Salado xilè i he fet una horeta de bicicleta estàtica que juntament amb la màquina d’hipòxia em permet simular alçada de fins a 6.500 metres i contribuirà a facilitar-me l’aclimatació en aquests colossos. Però ara no toca parlar d’Argentina ni de Xile, és el torn de Letònia que ha estat el destí escollit juntament a la “rookie” (en el projecte) Anna Capdevila.

Amb l’Anna Capdevila ens vam conèixer en una excursió a la muntanya i des d’aleshores s’ha convertit en una persona del meu cercle més sagrat i proper així que junts caminem en aquesta vida. Porta uns darrers mesos a nivell personal gestionant una situació molt complicada i em va fer molt feliç quan l’agost passat em va posar de manifest que volia fer un Top Summits. I com soc una persona altament receptiva i empàtica quan de viatges tracta la cosa, doncs aquí estem… esperant el vol d’Air Baltic de 3 hores i 40 minuts que posarà rumb a Riga, la capital de Letònia.

Letònia es troba ubicada a la Regió Bàltica i limita al nord amb Estònia, al sud amb Lituània i Bielorússia i a l’est amb Rússia, a més a més de compartir frontera marítima amb Suècia. País independent des de l’any 1991, coincidint amb un moviment democràtic als països bàltics i la posterior dissolució de la URSS (posant fi a 45 anys de república socialista). La població letona totalitza aproximadament 1,9 milions de persones i té per capital Riga que concentra poc més de 600.000 habitants.

Tot i que entre Barcelona i Riga l’avió d’Air Baltic ha de salvar una distància de més de 2.500 quilòmetres, el temps passa volant (mai millor dit). L’Anna és algú que cuida molt les persones i comunitats que l’envolten i fa millors els moments de tots, inclòs el vol de Barcelona – Riga, portant una revista de mots encreuats i llaminadures pels moments en que ens bloquegem i no trobem la solució.

L’aeroport de Riga no és molt gran i no ens costa excessivament trobar les oficines d’Europcar, la companyia proveïdora de serveis de lloguer de cotxes del projecte es podria ben afirmar. La persona que conduirà el vehicle és l’Anna. A mi no m’agrada conduir i a ella si, així que l’aliança viatgera comença amb entesa i fent un equip ben complementat.

L’hotel Wellton Riverside SPA Hotel presenta una ubicació privilegiada a tocar del riu Daugava que desprès de recórrer 1.020 quilòmetres desemboca al golf de Riga, poc més de 15 quilòmetres després de travessar el centre urbà de la ciutat de Riga. Així mateix, ens trobem instal·lats a tocar del centre històric de Riga, declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.

Deixem l’equipatge a l’habitació i sense demora posem rumb al centre històric de Riga a conèixer la gastronomia local. No tenim pas mal nas ni mala intuïció per la bona cuina i és que escollim un restaurant amb una decoració molt cuidada, un personal molt amable i una cuina molt ben elaborada.

A la gastronomia local li agafa el relleu un breu passeig per la ciutat que ens condueix fins la planta 26 de l’hotel Radisson on des de l’Skyline Bar gaudim d’una de les millors vistes possibles de la ciutat. La meva elecció és un cocktail de rom, kiwi, síndria i meló que resulta ser una aposta arriscada que em surt molt bé.

No allarguem massa ja que en aquesta escapada bàltica “express” anirem al compàs de les poques hores de llum “solar”, solar entre cometes ja que no el veurem en tot el viatge. El sol surt a Letònia, en aquesta època que viatgem, a les 7:30 del matí i es pon a les 16:30 ja que ens trobem en una latitud força septentrional. Així que la primera hora de los dos anteriors, ens marcarà l’hora de començar a estar operatius i la segona actuarà de franja límit en la nostra visita urbana. En resum, que ens n’anem a dormir impacients i expectants per descobrir aquesta bonica ciutat amb la que amb tant bon peu em començat.

A les 7:30 ens desperta la llum que penetra per les cortines de l’habitació i és que queda confirmat que a la persiana li resten molts territoris per conquerir. L’Anna ha preparat el viatge amb molta cura i tenim un “full de ruta” amb els principals punts d’interès de la ciutat. Comencem desafiant les gèlides temperatures bàltiques i posant rumb al Mercat Central de Riga que amb els seus més de 72.000 m² de superfície i més de 3.000 “stands” comercials és el mercat cobert més gran d’Europa. I entre 72.000 m²som prou hàbils per trobar menjar i esmorzar ja que no ho hem fet a l’hotel.

La proximitat amb el mar Bàltic fa que en que en tot moment arribi una brisa que deriva en que la sensació tèrmica sigui molt baixa. No obstant, en aquesta vida s’ha de ser positiu i les baixes temperatures del novembre bàltic fa que hi hagi pocs turistes pel carrer i per tant, es pugui visitar la ciutat fredament alhora que tranquil·lament.

Sortint del mercat que presenta una arquitectura rude, austera… molt soviètica, seguim el curs del riu Daugava alhora que creuem el pont principal i deixem a les nostres esquenes el centre històric. Davant dels nostres ulls es presenta l’espectacular i modern edifici de la Biblioteca Nacional de Riga que conté més de 4 milions de llibres i des d’on, amb permís de la boira, es tenen vistes panoràmiques del centre històric de Riga.

Seguim avançant fins arribar a la “noria” de Riga, una imponent i majúscula instal·lació on exactament s’hi troben ubicats un total de 0 turistes i és que la boira i la “noria” no van de la mà. Ens quedem sense “noria” però ens topem amb una sorpresa i davant dels nostres ulls apareix un edifici rosa amb cúpules d’un color blau cridaner i que no és altra que l’Església Ortodoxa de la Trinitat. Després de visitar tants països puc constatar que l’estil de les esglésies ortodoxes m’agrada.

Tornem a desfer camí i creuem de nou el pont amb la intenció d’accedir al castell de Riga si bé no vaig prou armat per aquesta empresa ni la meva presència resulta prou intimidant com perquè el vigilant cedeixi i em faciliti l’accés (parlant en un llenguatge més seriós, el castell de Riga no es pot visitar). No és problema ja que el centre històric de Riga és un espectacle constant de belleses per la vista. En poca estona transcorren davant dels nostre ulls els següents punts molt recomanables en el vostre pas per Riga:

La Casa dels 3 germans: situades en els números 17, 19 i 21 es diu que varen ser construïdes per persones que pertanyien a la mateixa família en diferents èpoques.
La Catedral de Riga: construïda com a església catòlica a principis del segle XII per posteriorment passar a ser luterana, tornar a ser catòlica i com no tornar a ser luterana. Després d’acabar el partit amb resultat de 2 a 2, a la pròrroga, el catolicisme s’emporta la victòria per un ajustat 3 a 2 i el bonic edifici, actualment funciona com a església catòlica.
Catedral Ortodoxa Nativitat de Crist: segurament l’església més impressionat que podem veure a Riga, una imponent catedral blanca i dorada.
Monument de la Llibertat: és un monument històric construït en honor als soldats que varen morir en la guerra de la Independència de Letònia entre 1918 i 1920.

Ja fa massa estona que estem deambulant pels carrers letons i ja és hora d’una mica “d’interiorisme”. L’Anna posa l’ull en un edifici minúscul de façana blava que resulta ser un nou encert gastronòmic. El local amb una llum tènue i una atmosfera tranquil·la al ritme del fil musical de fons, és perfecte per gaudir de la gastronomia local molt ben assessorats per un amable i atent cambrer local.

Sortim del restaurant sobre les 16:30 així que ens queden poc més d’un parell d’hores de llum que vist el que em vist, val molt la pena que aprofitem. Encara ens queden creuetes per marcar i en aquestes darreres hores de llum diürna descobrirem els següents punts d’interès:

Casa dels gats: una casa curiosa amb un gat a la teulada i amb una llegenda al darrera que real o fictícia, amb el pas del temps s’ha convertit en una icona de la ciutat.
Porta sueca: construïda a finals del segle XVII i també amb una curiosa història al darrere.
Escultura dels “Músics de Bremen” que és un regal de la ciutat de Bremen a Riga de l’any 1990 per celebrar els llaços de germandat entre ciutats.
Casa dels Caps Negres: segurament el lloc més important que veure a Riga, va ser construïda a principis del segle XIV com a seu d’una ordre de mercaders solters anomenats Caps Negres.

I penso que és de justícia que després d’una jornada tant completa de turisme ens hàgim guanyat un merescut trànsit per l’SPA de l’hotel. Una mica de sauna, jacuzzi… no ens aniran pas malament per refer-nos després d’haver “sobreviscut” a una llarga jornada d’immersió en el clima bàltic.

El pas per l’SPA ha estat una sàvia decisió. Ho serà també l’aposta per un restaurant d’Uzbekistan en ple cor de Riga? Doncs si bé el local està molt ben ambientat i ens resulten cridaners els quadres de les parets i colors del local, no podem dir el mateix dels plats que circulen per la taula que tindran una qualificació de bé, normal, correcte.

Sortim del restaurant que no són ni les 23:00 però els carrers tenen aroma etílic i nauseabund. Literalment flipem. Sembla que estiguem en plenes festes de San Fermín en que la gent va passadíssima… bé tot són estratègies per combatre el fred en aquesta vida. La nostra no passa per aquí i ens n’anem a dormir que demà és dia de Top Summit alhora que també és dia d’avió i de retorn a casa. Aquest viatge és un “pim pam” però compensem aquest poc temps que tenim aprofitant-lo molt i molt bé.

Avui toca córrer si volem fer tot el que tenim previst fer, especialment agafar el vol de tornada a l’aeroport Estocolm – Arlanda on tenim una arriscada escala entre el vol Riga -Estocolm i el vol Estocolm – Barcelona que únicament ens deixa 60 minuts entre ambdós. Però no anticipem i anem per ordre ja que aquest matí ens espera el Gaizinkalns que amb els seus 312 metres és la màxima elevació del país. La major part del territori letó es troba a menys de 100 metres sobre el nivell del mar i el relleu interior del país està format per extenses planes, erms i pantans així com per molts terrenys fèrtils i gairebé no hi ha elevacions.

El cim del Gaizinkalns es troba a prop de la ciutat de Madona, a l’est del país i ens porta ben bé 2 hores arribar-hi amb el nostre vehicle KIA. La ruta parteix del costat d’un refugi de muntanya així com d’unes instal·lacions d’esquí. Amb 312 metres d’alçada els letons no faran la competència a les pistes d’esquí dels Alps però més val això que res diuen. La ruta fins al cim no presenta absolutament cap dificultat ja que els 900 metres entre l’inici de ruta i el cim es fan en exactament 10 minuts. Vaig portar a terme una intensa recerca, poc exitosa, per trobar rutes més llargues però d’on no n’hi ha no en pot rajar així que d’aquest sortida bàltica no ens quedarem tant amb el cim sinó amb el viatge compartit amb l’Anna per assolir-lo.

No estava previst per falta de temps però com la ruta és tant curta decidim retornar a Riga previ pas per Cesis, una petita localitat situada a uns 90 quilòmetres de la capital. Presenta una arquitectura medieval molt ben conservada i no us podeu perdre el Castell de Cesis així com visitar el Parc del Castell.

Bé, suposo que resta per resoldre la incògnita del vol Arlanda – Barcelona. Vam posa els peus fora de l’avió de Riga – Arlanda a les 18:45 únicament 30 minuts abans de l’hora d’enlairar-se del Arlanda – Barcelona. Doncs a les 18:58 estàvem dins de l’avió que ens havia de tornar a casa, és a dir, completem l’operació de canvi d’avió en només 13 minuts, simplement magistral. No cal dir que celebrem l’èxit saltant i abraçant-nos…les apostes anaven en contra nostra i és que, es pot dir que agafar aquest segon vol ha estat el verdader “summit” del dia.

I fins aquí aquesta experiència bàltica tant curta però alhora tant ben aprofitada. Molt feliç per l’aterratge de l’Anna en el projecte TSOW. Els 312 metres del Gaizinkalns no valen menys que altres destins anteriors amb més alçada, darrera de cada país i viatge hi ha una història, una aventura, un capítol més d’aquesta gran obra que s’està escrivint. L’obra havia de tenir un capítol en que l’Anna i fos present i ha estat en el capítol 30, un número ben bonic alhora que plasma que el projecte és va fent gran i que va adquirir envergadura i dimensió.