L’Atles: la serralada del Magreb entre el Sàhara i la Mediterrània

Un viatge per l'Atles, guardians del desert i de les muntanyes

A Top Summits of the World hem recorregut serralades que travessen continents, cultures i climes. Ara entrem a l’Atles, aquella serralada africana que sovint queda fora del radar de l’alpinisme clàssic europeu, però que és majestuosa, diversa i plena de contrastos. L’Atles és un pont entre el Mediterrani i el Sàhara; És una frontera climàtica i alhora un refugi de pobles antics. En aquest capítol explorem la seva morfologia, la seva geologia, la seva naturalesa i els seus cims més significatius (alguns ja els hem conquerit).

Embarca amb nosaltres en aquest viatge cap a la muntanya del Magreb.

 

Una serralada que manté el pols al Magreb

La serralada de l’Atles s’estén al llarg d’aproximadament 2.500 quilòmetres, travessant principalment el Marroc, Algèria i Tunísia, i funciona com a barrera natural entre les zones costaneres mediterrànies i el gran desert del Sàhara.

Tradicionalment es divideix en diverses serralades o trams submuntanys:

  • Alt Atles (Alt Atles / Alt Atles): el més alt i famós, situat al Marroc.
  • Atles Mitjà (Atles Mitjà del Marroc / Atles Moyen): menys alt però geològicament interessant.
  • Anti-Atles: cap al sud, més vell, amb muntanyes més erosionades i formes àrides.
  • Atles Tellian/Atles Coster: més a prop de la costa mediterrània a Algèria i Tunísia.
  • Atles saharà: transició cap al Sàhara, amb relleus més suaus.

Aquesta geografia en forma de ventall aporta a l’Atles una varietat climàtica extraordinària: als seus vessants nord hi ha pluges mediterrànies, boscos de cedres i vida exuberant, mentre que al sud la presència del desert es fa sentir amb vents càlids, escassetat d’aigua i rius estacionals.

Segons la nostra experiència a Top Summits of the World, l’Atles és també una serralada de passos històrics, rutes de caravanes i antigues carreteres que connectaven oasis, ciutats costaneres i rutes comercials transsaharianas. A mesura que pugem, sentim com canvien els paisatges: des de pobles berbers amb cases de tova fins a valls agrícoles, i després a roques nues o cims nevats.

Geologia de l’Atles: muntanyes nascudes de forces antigues

L’Atles té una geologia complexa i fascinant. A diferència de serralades relativament joves com els Alps, part del seu substrat és més antic, amb processos de plegament, fallada i elevació que es remunten a èpoques passades.

Durant l’era Cenozoica i particularment al Terciari, la zona nord-africana va estar exposada a tensions tectòniques a causa de la convergència de la placa africana cap a la placa eurasiàtica. Això va generar plegaments i elevacions que van elevar aquestes antigues terres marines a altures muntanyoses. L’Atles no és una “empenta recent”, sinó una barreja de materials antics reactivats en fases tectòniques posteriors.

L’erosió ha treballat molt: el vent del Sàhara, la pluja mediterrània i el cicle de gel-desgel a l’alçada han tallat congostos, altiplans, carenes escarpades i valls profundes. A l’Anti-Atles s’observen roques precambrianes i estructures més erosionades que parlen d’un passat geològic més remot.

Des de la nostra mirada a Top Summits of the World, aquesta geologia ens recorda que les muntanyes africanes són tan dignes d’explorar com les de qualsevol altre continent: no només per la seva alçada, sinó per la seva profunda història gravada a la roca.

 

Flora i fauna: vida entre altitud i sequera

Un dels encants més amagats de l’Atles és com s’adapta la vida a condicions extremes. En cada franja altitudinal trobem diferents ecosistemes, malgrat el clima sec de moltes zones.

🌱 Flora notable:

  • Als vessants més humits de l’Alt Atles: boscos de cedre de l’Atles (Cedrus atlantica), ametllers i pinedes resistents.
  • Espècies adaptades a la sequera com ara rosers, graveolens de romaní, farigola i espècies endèmiques del Magrib.
  • Als nivells més alts, prats alpins molt fràgils que resisteixen el vent, les gelades i la sequera estival.

🦌 Fauna característica:

  • Cabres de muntanya i cabres salvatges (capra pyrenaica hispanica / capra aegagrus) en zones rocoses altes.
  • Ocells rapinyaires: àguila daurada, mussol morisc, falcó pelegrí i corb de l’Atles.
  • Mamífers com ara les guineus del desert, els teixons i l’emblemàtic macac barbàric als boscos de l’Atles Mitjà i a les zones de cedres.

Aquests ecosistemes també atrauen investigadors de biodiversitat i conservació. Segons la nostra experiència a Top Summits of the World, un dels majors impactes que sentim en trepitjar aquestes muntanyes és la fragilitat de l’equilibri ecològic: un canvi de clima, una ruta mal traçada o la tala poden desequilibrar entorns que s’han adaptat durant mil·lennis.

 

Cims destacats: els cims de l’Atles que ens inspiren

Algunes de les muntanyes més memorables de l’Atles ja es troben a la nostra cartera de Cims més importants del món o al nostre futur full de ruta. A continuació, presentem les més significatives:

🏔️ Jbel Toubkal (4.167 m) – Marroc

Sens dubte, el rei de l’Atles i el cim més alt del nord d’Àfrica. Es troba a l’Alt Atles del Marroc, a uns 63 km al sud de Marràqueix. És un objectiu clàssic, molt freqüentat pels muntanyencs, tot i que requereix una bona forma física i organització.

  • Ubicació: Parc Nacional Toubkal, Alt Atles, Marroc.
  • Ruta més habitual: ruta sud (Ikhibi nord o sud), que parteix de la població d’Imlil, amb un o dos refugis intermedis.
  • Repte: tot i que tècnicament no és molt difícil en la temporada adequada, implica superar pendents, caminar per la neu, possibles petites glaceres i condicions meteorològiques volàtils.
  • Atraccions naturals/culturals: vistes espectaculars cap als cims veïns, pobles berbers tradicionals, possibilitat en dies clars de veure el desert i l’oceà, i la riquesa cultural de les valls de l’Atles.
  • Top Summits Summit No. 6: Llegiu la crònica completa aquí.

Ja hem pujat al Toubkal en una de les nostres sortides a la muntanya, un dels cims que més valorem per combinar l’aspecte del trekking amb la immersió cultural.

 

🏔️ Lalla Khedidja (2.308 m) – Algèria

Al cor de Djurdjura, una de les formacions més espectaculars de l’Atles Tellian, s’alça Lalla Khedidja, el cim més alt del massís i un dels cims més emblemàtics d’Algèria. Aquest cim, nevat a l’hivern i cobert de verd a la primavera, és un símbol natural i cultural de la regió de Cabília.

  • Ubicació: regió de Cabília, al nord d’Algèria.
  • Pertany a: L’Atles Tellian, una de les branques del sistema muntanyós de l’Atles.
  • Ruta habitual: des de Tikjda o la zona del Parc Nacional de Djurdjura, amb rutes de senderisme en entorns boscosos que després es tornen més tècniques a nivells superiors.
  • Repte: requereix resistència física i precaució a causa dels possibles canvis meteorològics, especialment a l’hivern, quan la neu és freqüent.
  • Valor cultural: regió berber amb una forta identitat amazic, rica en tradicions, música, llengua i arquitectura.
 

🏔️ Jebel ech Chambi (1.544 m) – Tunísia

Encara que molt més modest en altitud que les seves germanes marroquines o algerianes, el Jebel ech Chambi és el sostre de Tunísia i un símbol de l’extrem oriental de la serralada de l’Atles. Forma part de l’Atles Tellian, ja en els seus darrers contraforts abans que el terreny es converteixi en una plana.

  • Ubicació: Governació de Kasserine, al nord-oest de Tunísia.
  • Pertany a: L’Atles Tellian (secció tunisiana).
  • Accés: pel parc nacional de Jebel Chambi, amb senders que ascendeixen des de zones forestals fins al cim.
  • Repte: físicament assequible, però amb condicions àrides i caloroses a l’estiu. El terreny pot ser rocós i sec, així que estigueu ben preparats.
  • Curiositats: és una zona protegida per la seva biodiversitat, i en dies clars es poden veure grans extensions de la regió central de Tunísia.
 

Cultura, història i pobles de l’Atles

L’Atles no s’entén només per la seva geografia: els pobles que l’habiten, especialment els berbers (o amazics), són part integrant de la seva essència. A Top Summits of the World considerem que cada escalada no només és física, sinó també cultural.

  • Llengua i costums: moltes comunitats utilitzen el tamazight, amb diferents dialectes entre valls. Els seus costums agrícoles, ramaders i artesanals continuen vius.
  • Arquitectura antiga: casbahs de tova, cases de muntanya, enginyoses terrasses agrícoles i antics camins de pedra que encara connecten comunitats remotes.
  • Mites i llegendes: llegendes de djinns (éssers sobrenaturals), oasis encantats i històries de caravanes que van creuar muntanyes cap al Sàhara.
  • Papel històric: les rutes comercials que connectaven el Magrib amb el continent àrab, passatges utilitzats a l’antiguitat i períodes colonials i la importància estratègica dels passos de muntanya.

Durant cada expedició a l’Atles, a Top Summits of the World ens endinsem en aquests pobles, compartim amb guies locals, aprenem de la seva saviesa muntanyenca i valorem l’hospitalitat ancestral que encara es nota a les valls més remotes.

 

Fets curiosos sobre l’Atles que potser no sabíeu

  • El terme “Atles” prové del tità grec Atles, que va ser condemnat a sostenir el cel. En la mitologia local, de vegades la serralada està relacionada amb aquella llegenda celestial.
  • El mont Toubkal té la característica de ser un cim ultra destacat, és a dir, el seu protagonisme és molt gran respecte al terreny que l’envolta.
  • A l’Atles hi ha un dels geoparcs reconeguts per la UNESCO: el Geoparc M’Goun, que combina estructures geològiques, història humana i biodiversitat.
  • Tot i que pocs ho saben, algunes rutes de l’Atles ofereixen veure neu hivernal persistent a gran altitud, cosa que contrasta amb els paisatges desèrtics propers.
  • Les crestes de molts cims de l’Atles han servit d’observatori per veure el desert, el mar o les ciutats dels contraforts de matinada en dies molt clars.

L’Atles no s’imposa per la seva altitud respecte a altres serralades del món, però té quelcom que el fa immens: el seu caràcter de frontera entre extrems climàtics, la seva riquesa cultural, la seva geologia antiga i la seva crua bellesa. Per a Top Summits of the World, és un capítol essencial de la nostra saga de serralades perquè ens ensenya que les altituds extremes no són necessàries perquè una muntanya remogui l’ànima.

LES NOSTRES ÚLTIMES PUBLICACIONS