A Top Summits of the World hem recorregut serralades que travessen continents, cultures i climes. Ara entrem a l’Atles, aquella serralada africana que sovint queda fora del radar de l’alpinisme clàssic europeu, però que és majestuosa, diversa i plena de contrastos. L’Atles és un pont entre el Mediterrani i el Sàhara; És una frontera climàtica i alhora un refugi de pobles antics. En aquest capítol explorem la seva morfologia, la seva geologia, la seva naturalesa i els seus cims més significatius (alguns ja els hem conquerit).
Embarca amb nosaltres en aquest viatge cap a la muntanya del Magreb.
La serralada de l’Atles s’estén al llarg d’aproximadament 2.500 quilòmetres, travessant principalment el Marroc, Algèria i Tunísia, i funciona com a barrera natural entre les zones costaneres mediterrànies i el gran desert del Sàhara.
Tradicionalment es divideix en diverses serralades o trams submuntanys:
Aquesta geografia en forma de ventall aporta a l’Atles una varietat climàtica extraordinària: als seus vessants nord hi ha pluges mediterrànies, boscos de cedres i vida exuberant, mentre que al sud la presència del desert es fa sentir amb vents càlids, escassetat d’aigua i rius estacionals.
Segons la nostra experiència a Top Summits of the World, l’Atles és també una serralada de passos històrics, rutes de caravanes i antigues carreteres que connectaven oasis, ciutats costaneres i rutes comercials transsaharianas. A mesura que pugem, sentim com canvien els paisatges: des de pobles berbers amb cases de tova fins a valls agrícoles, i després a roques nues o cims nevats.
L’Atles té una geologia complexa i fascinant. A diferència de serralades relativament joves com els Alps, part del seu substrat és més antic, amb processos de plegament, fallada i elevació que es remunten a èpoques passades.
Durant l’era Cenozoica i particularment al Terciari, la zona nord-africana va estar exposada a tensions tectòniques a causa de la convergència de la placa africana cap a la placa eurasiàtica. Això va generar plegaments i elevacions que van elevar aquestes antigues terres marines a altures muntanyoses. L’Atles no és una “empenta recent”, sinó una barreja de materials antics reactivats en fases tectòniques posteriors.
L’erosió ha treballat molt: el vent del Sàhara, la pluja mediterrània i el cicle de gel-desgel a l’alçada han tallat congostos, altiplans, carenes escarpades i valls profundes. A l’Anti-Atles s’observen roques precambrianes i estructures més erosionades que parlen d’un passat geològic més remot.
Des de la nostra mirada a Top Summits of the World, aquesta geologia ens recorda que les muntanyes africanes són tan dignes d’explorar com les de qualsevol altre continent: no només per la seva alçada, sinó per la seva profunda història gravada a la roca.
Un dels encants més amagats de l’Atles és com s’adapta la vida a condicions extremes. En cada franja altitudinal trobem diferents ecosistemes, malgrat el clima sec de moltes zones.
Flora notable:
Fauna característica:Aquests ecosistemes també atrauen investigadors de biodiversitat i conservació. Segons la nostra experiència a Top Summits of the World, un dels majors impactes que sentim en trepitjar aquestes muntanyes és la fragilitat de l’equilibri ecològic: un canvi de clima, una ruta mal traçada o la tala poden desequilibrar entorns que s’han adaptat durant mil·lennis.
Algunes de les muntanyes més memorables de l’Atles ja es troben a la nostra cartera de Cims més importants del món o al nostre futur full de ruta. A continuació, presentem les més significatives:
Jbel Toubkal (4.167 m) – MarrocSens dubte, el rei de l’Atles i el cim més alt del nord d’Àfrica. Es troba a l’Alt Atles del Marroc, a uns 63 km al sud de Marràqueix. És un objectiu clàssic, molt freqüentat pels muntanyencs, tot i que requereix una bona forma física i organització.
Ja hem pujat al Toubkal en una de les nostres sortides a la muntanya, un dels cims que més valorem per combinar l’aspecte del trekking amb la immersió cultural.
Lalla Khedidja (2.308 m) – AlgèriaAl cor de Djurdjura, una de les formacions més espectaculars de l’Atles Tellian, s’alça Lalla Khedidja, el cim més alt del massís i un dels cims més emblemàtics d’Algèria. Aquest cim, nevat a l’hivern i cobert de verd a la primavera, és un símbol natural i cultural de la regió de Cabília.
Jebel ech Chambi (1.544 m) – TunísiaEncara que molt més modest en altitud que les seves germanes marroquines o algerianes, el Jebel ech Chambi és el sostre de Tunísia i un símbol de l’extrem oriental de la serralada de l’Atles. Forma part de l’Atles Tellian, ja en els seus darrers contraforts abans que el terreny es converteixi en una plana.
L’Atles no s’entén només per la seva geografia: els pobles que l’habiten, especialment els berbers (o amazics), són part integrant de la seva essència. A Top Summits of the World considerem que cada escalada no només és física, sinó també cultural.
Durant cada expedició a l’Atles, a Top Summits of the World ens endinsem en aquests pobles, compartim amb guies locals, aprenem de la seva saviesa muntanyenca i valorem l’hospitalitat ancestral que encara es nota a les valls més remotes.
L’Atles no s’imposa per la seva altitud respecte a altres serralades del món, però té quelcom que el fa immens: el seu caràcter de frontera entre extrems climàtics, la seva riquesa cultural, la seva geologia antiga i la seva crua bellesa. Per a Top Summits of the World, és un capítol essencial de la nostra saga de serralades perquè ens ensenya que les altituds extremes no són necessàries perquè una muntanya remogui l’ànima.
Una serralada extrema on es creuen cultures, continents i cims èpics A Top Summits of the World hi ha serralades que ens desafien per la
Una travessia per la serralada més icònica d’Europa A Top Summits of the World tenim clar que, si hi ha una serralada que ha definit
Un recorregut per una cadena muntanyosa màgica, salvatge i plena d’història A Top Summits of the World ens apassionen les altures, però també les històries